• vertical(0)

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL CLUB DE LECTURA

Departament de Llengua.

siempre aliceEl passat dilluns, dia 12 de gener, el Club ha fet la primera tertúlia d’enguany. A la foto ens podeu veure a l’entrada de la Biblioteca, a punt de començar.

El llibre que hem llegit i comentat ha estat “Siempre Alice”, de l’escriptora nord-americana Lisa Genova, novel·la que va proposar una de les alumnes del Club, i que va inspirar la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Julianne Moore. Ens vàrem trobar amb problemes d’edició per aconseguir-la en català i per aquest motiu s’ha llegit en castellà.

Sense la intenció de desvetllar massa la història, podem informar molt simplificadament de la trama argumental: una parella de científics destacats de la Universitat de Harvard, assisteix sobtadament a l’atac progressiu de la malaltia d’Alzheimer, que afecta a la dona, n’Alice, a qui va destruint intel·lectualment i emocionalment al llarg de dos anys. La novel·la s’estructura en capítols organitzats per mesos, entre setembre de 2003 i setembre de 2005. Durant aquests dos anys, la família completa (el matrimoni té tres fills), viu la situació des de distintes perspectives, i cada un se sent afectat de manera diversa segons evoluciona la malaltia.

La nostra valoració general de la novel·la no és molt entusiasta: podem dir que ens ha anat bé llegir-la, podem dir que ha estat una lectura instructiva pel que fa a la manera de viure la malaltia el propi malalt sobretot, però podem dir també, que el realisme excessiu i detallat de les vivències i sentiments de n’Alice ens han afectat una mica massa. M’agradaria recollir aquí algunes opinions vertides a la tertúlia, en el moment de valorar la novel·la:

– “La novel·la m’ha creat ansietat i por, por d’allò que pot passar en realitat, por per la meva família…”. (Mercè).

– “M’ha agradat aquesta novel·la perquè transmet el que senten els malalts d’Alzheimer i serveix per els familiars”. (Guiem i Carla).

– “Ha estat interessant perquè m’he pogut aficar a la seva pell, la de l’Alice, i això me feia sentir por en el moment de reprendre la lectura, perquè no volia seguir veient el patiment del personatge.” (Marta).

– “Els detalls sorprenents que se descriuen de la malaltia m’ha fet pensar en el tema de la possible herència, que se planteja a la novel·la, perquè tinc una padrina amb Alzheimer i he pogut entendre millor els símptomes que he vist en la meva padrina.”. (Mireia).

– “ Aquest tipus de literatura no m’agrada, pel realisme que transmet i que me fa sentir molesta perquè podria passar a la meva família”. (Alicia).

– “Hi he trobat la tristesa i la duresa que no m’agrada trobar en un llibre”. (Maria).

Respecte d’altres qüestions, a la tertúlia es va comentar la relació de respecte mutu professional que es té la parella al principi de la història, i es va valorar molt negativament la resposta que va donant en John, el marit de n’Alice, que passa d’investigar a fons possibles teràpies per evitar la malaltia, a mirar només de salvar-se professionalment, en una sortida desesperada de rebuig i por davant el que li està passant a la seva dona. Pel coneixement directe de malalts d’Alzheimer entre els assistents a la tertúlia, per casos directes a les pròpies famílies, se va comentar també la quantitat de serveis que el nostre sistema de salut aporta, tan diferent del sistema als Estats Units, on la gent compta només amb la seva aportació personal i familiar. Va interessar molt la reacció dels tres fill de n’Alice, i si s’havia de triar un personatge favorit, aquest va ser el de na Lídia: la filla rebel i capaç de decidir amb llibertat el seu futur en el món del teatre contra els interessos de la seva mare, i curiosament la que li farà més costat al final.

No podem ni volem allargar més el nostre comentari. Acabarem destacant la importància que es va donar a la tertúlia, a aquest tipus de literatura, que es va considerar necessària per abordar temes d’interès social general com aquest de l’Alzheimer. Això sí, tothom va pensar que ens calia canviar de rumb en el proper llibre, i cercar altres móns.

Fins aviat.

Mercè, Maria, Marina, Rosa, María, Marta, Guiem, Alicia, Carla, Mireia i Josefina.

4t ESO-Departament de Llengua.

Comparteix aquesta entrada