Petita mort a sa Cabana

En Bernat ha tancat la carnisseria del carrer Cabana. Han estat molts anys de veure-la sempre allà, i de veure en Bernat. En Miquel Àngel Lladó, pare d’Es Liceu i escriptor, li ha dedicat aquest poema, que també fem nostre, perquè realment a la vida t’adones de les coses amb les seves petites morts. Que hi hagi sort Bernat!

Petita mort a sa Cabana

Trobaré a faltar el teu posat plàcid,

el davantal posat, el somriure hissat a mitja asta,

la cigarreta a la boca al llindar del portal,

aliè al trull i les corredisses del carrer.

 

Mai no em va passar

per alt el teu saber estar rere el tasser,

l’elegància amb què tallaves la carn,

l’esguard intel·ligent i amable

que em regalaves cada cop

que entrava al teu establiment.

 

No saps com em dol que hagis tancat.

Un glaçó m’ha recorregut l’espinada

en veure la barrera closa,

la impenetrable opacitat del portal,

el tendal recollit amb el teu nom,

talment un frontispici encara urbà i cordial.

 

T’estimava ferm, més enllà, creu-me,

de la meva inestable fidelitat com a client.

Potser aquest plany d’ara

no és sinó la vianda mai comprada,

les converses que ja no tendrem,

la càlida encaixada de les nostres mans

en el moment en què ens trobàvem.

 

No vull parlar d’una defunció, tanmateix.

Sé que m’acompanyaran per sempre més

els teus ganivets, la teva pulcritud sense parell,

la teva proverbial bonhomia,

la teva figura retallada al carrer Cabana,

avui una mica més orfe

després de tan gran carnisseria.

 

(21-4-2012)

 

Comparteix aquesta entrada