Al camí de Sa Cabana, al Pont d’Inca, trobem una de les vàries mostres de patrimoni fabril més destacades i singulars que caracteritzen aquesta zona de tradició industrial. Coneguda popularment com sa Fàbrica de Ses Llistes, aquesta construcció és un reflex d’aquell temps d’expansió industrial, quan eren nombroses les fàbriques de filats i teixits a diversos indrets de l’illa, resultat del triomf de la moderna indústria cotonera al segle XX.

Es Liceu

Sa Fàbrica de Ses Llistes fou creada el 1923 amb el nom de “C’an Rul·lan” –Pedro Antonio Rullán S.– i posteriorment, amb el canvi de propietaris a l’any 1928, es canvià a “Compañía Algodonera Balear S.A.”. Finalment, però, va traspassar-se de nou sota el nom de “Tèxtil Mallorquina”. Es tracta d’una sucursal d’una fàbrica principal que estava a Sóller. Aquí trobaren les condicions idònies per al seu establiment, com fou la transportació dels productes mitjançant el tren –antigament dedicat exclusivament a vagons de mercaderies–, o la utilització del torrent Gros per a l’abocament de residus.

En aquesta fàbrica hi treballaven entre 150 i 180 persones, majoritàriament dones, on s’hi elaborava tot el procés: des del filat del cotó fins al seu teixit, tenyit o confecció de pecesde roba. Per aquest motiu, adossada a aquesta, la mateixa empresa va instal·lar, devers els primers anys del 1940, una fàbrica de filatures que s’encarregava de la transformació de la fibra en fil. La manufactura d’aquesta empresa funcionà fins el 1972 degut a una crisi promoguda per diversos factors: competència amb Catalunya, manca de modernització, manca d’adaptació a les noves matèries primeres com les fibres sintètiques, etc.

L’any 1980, un grup de persones que volien muntar una cooperativa d’ensenyament, s’assabentaren que, el darrer propietari de la fàbrica, el Sr. Damià Mayol, estava disposat a dedicar les instal·lacions de la finca, per un ús únicament educatiu i cultural. Després de múltiples converses varen aconseguir firmar un contracte de lloguer, d’aquesta manera es va iniciar el projecte de l’escola Es Liceu. La vella fàbrica necessitava una reforma, el projecte de rehabilitació es va encomanar a l’arquitecte Sebastià Cruelles, projecte que va guanyar un premi de recuperació d’edificis. Més endavant el Sr. Damià Mayol els va fer una donació d’un 25% de l’esmentada finca.

Quant al seu estil i tipologia, segons els arxius trobats a la fàbrica, aquesta construcció fou la primera fàbrica construïda a Mallorca amb disseny típicament industrial, ja que abans aquestes es realitzaven en edificis de tipologia tradicional. L’edificació és característica de les fàbriques de Catalunya i calca el model industrial anglès. Hi destaca l’entramat de ferro que sustenta l’edifici i que va permetre tenir una nau sense columnes centrals per una major optimització de l’espai o l’utilització de reblons en comptes de soldadura. A més, fou la primera edificació industrial a Mallorca que va emprar el ciment pòrtland. Aquest fet va suposar una complicació pels mestres d’obres d’aquella època que no sabien com aplicar la tècnica ni com emmagatzemar els sacs de formigó, ja que era un material que s’enduria molt aviat quan es banyava. El seu disseny va contemplar, també de manera pionera, la construcció d’habitatges adossats per les obreres i obrers de la fàbrica que disposaven d’un habitatge amb jardinet, seguint també el model anglosaxó. És l’única mostra que queda a Mallorca d’aquest tipus de construcció.

Passat un temps, la cooperativa Es Liceu, va decidir negociar amb la família la compra de l’escola, l’empresa estava totalment consolidada i necessitava assegurar la seva continuïtat amb el temps. L’any 2000, després d’anys de negociacions, va ser quan es va fer efectiva la compra del 75% de la finca, entre la Sra Adela Oliver, vidua de Damià Mayol, i la Cooperativa Es Liceu; per la qual cosa es varen convertir amb els propietaris de la totalitat de l’esmentada finca.