• vertical(0)

ELS ALUMNES DE 2n D’ESO A LA MOSTRA DE TEATRE DE L’AJUNTAMENT DE PALMA

Per tercer any consecutiu Rafel Fiol, professor de l’optativa de Teatre, ha preparat un muntatge escènic, poesia escènica, diu al subtítol de la seva obra, amb els seus alumnes de 2n.

BROSSIANES (Quadre de poesia escènica a partir de l’obra de Joan Brossa i altres autors), vol mostrar, segons en Rafel, una acció artística molt variada a partir de l’obra de Joan Brossa, com a precursor del happening i de la performance.

Nosaltres, que hi érem la nit de l’estrena, al Teatre Xesc Forteza, rebérem una llicó de bon teatre, teatre que emociona, que commou, que supera les dificultats pròpies d’aquests grups d’alumnes d’una optativa, que no són actors, i que intenten recollir i trasmetre tot allò que el seu professor vol fer arribar als espectadors. La poesia visual, la música, que hi juga un paper tan important en el muntatge, el ball, tot va donar un resultat molt interessant, que va mantenir el públic pendent en tot moment d’allò que passava damunt l’escenari. Cal destacar des de la sensibilitat de la idea original fins el resultat final damunt l’escenari. La dificultat de la realització de tot plegat no es podia percebre des del pati de butaques per la cohesió d’aquesta.

Podem fer un breu llistat de moments especialment deliciosos o impactants, que no us podran donar una idea de com ens va agradar tota l’obra: el ball del tango, el ball dels “Cuatro muleros”, el rap, la interpretació musical de na Maria, o el recitat de “Verde que te quiero verde” que va fer en Marc, i la presència de les vides dels refugiats…i la interpretació tan bona d’en David, en tots els moments que havia de sortir a escena o en Joan amb l’ukelele i tants d’altres moments que mostraren una manera de fer i de viure el teatre que, com hem dit abans, commou els espectadors. Segurament és això el que anem a cercar al teatre.

Borja Rodríguez i Josefina Manchado.

Comparteix aquesta entrada