LA PRIMERA EMPENTA…

L’escola ES LICEU es va obrir dia 15 de setembre de l’any 1980. Va esser un poc caòtic perquè tot era nou. Alguna classe estava en obres. Però tot d’una vàrem poder fer classe amb normalitat.

La inexperiència del professorat estava compensada amb la il·lusió de treure endavant el projecte educatiu.Es Liceu

Al principi varen haver de fer molta feina, reunions, neteja… En aquell temps només s’emprava el que és ara primària. Perquè la resta estava tancada a causa de les males condicions en què es trobava. A mida que es necessitava més espai anaven arreglant, també segons els doblers que anaven guanyant. Durant el primer any no hi havia salari, sinó que els cooperativistes havien de fer aportacions.

El menjador ha estat a tres llocs diferents: a la biblioteca, a una aula de cinquè i on és ara. Al pati hi havia uns edificis que els feien servir de pensió per als interns/es.

L’escola ha funcionat i funcionarà bé, sobretot des que els cooperativistes són conscients que el seu projecte té futur i està
consolidat i que no s’arruïnaran.

GÈNESI D’ ES LICEU

A l’estiu de 1980 en Guillem Estarellas, director del CIDE, i na Marisa Calandí, subdirectora del CIDE, volien sortir de la seva cooperativa per cansament i per manca d’enteniment amb els companys i companyes cooperativistes. Cercaven un lloc on poder començar un nou projecte educatiu dins el marc d’una cooperativa.

Sabem que en Guillem Estarellas tenia una gran experiència dins aquest camp, donat que ja havia participat en la creació del col·legi Lluís Vives i que també era fundador del CIDE. Cercant un lloc, varen trobar l’edifici de l’antiga Fàbrica de Ses Llistes, a la barriada de Sa Cabana. El seu propietari, l’industrial solleric D. Damià Mayol, va cedir-la amb la condició que només es
dediquessin les instal·lacions a l’activitat docent.

Hem de dir que la fàbrica, construïda l’any 1924, estava tancada des dels anys 70 i es trobava molt deteriorada, però hi havia moltes possibilitats, donades les dimensions de la construcció i de la parcel·la (uns 1500 m2).

A partir d’aquí, aquestes dues persones anomenades abans es posaren a cercar gent que volgués formar part del projecte.

En l’actualitat els socis fundadors que continuen treballant a l’escola, dels vint inicials, són: Cristina Bauzà, Mateu Puigròs, Margalida Fiol, MargalidaMorales-Alcayde, Catalina Bosch, Joana Maria Fiol, Mari Carmen Barros, Marilén Enseñat i Conxa Obrador.

Recordo que la primera reunió va ser a ca’n Guillem Estarellas. Ens va explicar a nosaltres, uns jovenets dins la vintena i inexperts, la seva idea i ens va oferir l’oportunitat de poder treballar dins el món educatiu. Llegírem uns estatuts model per saber què
era una empresa cooperativa que, de fet, ho hem descobert amb els anys, ja que en aquells moments teníem les nostres dificultats per comprendre el que realment significava.

Després ens vàrem seguir reunint a casa del primer president, Joan Arroyo, al bar Kursaal, al Niza i al Cafè Marítim. Finalment, al mes d’agost obrírem una oficina informativa a l’edifici Sena, als Geranis, on venien els pares i mares interessats en matricular els seus fills i filles. Havíem publicat uns anuncis en premsa dient que el mes de setembre s’obria una nova escola amb instal·lacions modernes, amb uns serveis de primera qualitat i uns equipaments esportius que incloïen fins i tot una piscina.

Amb un gran esforç personal, econòmic i humà, obrirem l’escola LICEU BALEAR, nom que vàrem decidir en Assemblea General el mes de setembre.

Conxa Obrador