• vertical(30)

L’equip d’infantil s’acomiada amb aquest vídeo dedicat als més petits de la casa

L’equip d’infantil s’acomiada amb aquest vídeo dedicat als més petits de la casa i aquest escrit inspirat amb alguns articles de l’Ara Criatures de Marina Sancho.

Aquí teniu el vídeo:

I aquí l’escrit:

Arriba el final, el final d’un curs diferent que ben segur no oblidarem. Al llarg d’aquests… més de tres mesos de no-escola, no hem pogut exercir la nostra professió. Sí, hem fet vídeos, activitats, telefonades, reunions virtuals, hem escrit correus electrònics,… Però és com si un cuiner mesclés farina, ous, llet i sucre en un bol i digués que el plat està servit.

La veritable educació es cou en el foc de la convivència. És quan estem junts en interacció que sorgeixen els aprenentatges. Ens mirem als ulls, ens respirem, resolem conflictes, ens sostenim, busquem junts noves solucions, gaudim, sentim, ens consolem, ens animem, ens inspirem, ens estimem, fem de models els uns dels altres, ens escoltem, ens abracem.

I es que la nostra tasca gira entorn dels sentiments, les emocions i l’escolta atenta de les necessitats més profundes dels infants. Al centre de la nostra feina hi ha la vida. I la vida s’ha de tocar, veure i sentir per poder gestionar-la adequadament.

Els infants necessiten unes persones que es dediquin plenament a ells. Persones que responguin a les seves curiositats. Persones que comprenguin els seus sentiments. Persones que desxifrin les seves necessitats. Persones que acompanyin aquest procés tan irrepetible i preciós que és la infància com a única tasca central en la seva vida.

Segur que durant aquests tres mesos us heu sentit afortunats/des de poder-los acompanyar en el seu creixement. És emocionant compartir les seves descobertes, il·lusions i aprenentatges. Sovint ens contagiem de la seva innocència, despreocupació i passió intensa.

Estar amb nins i nines és saludable, revitalitzant i reconstituent. Tots ens beneficiem de passar més hores amb els infants. I l’emoció de veure’ls saltar a corda per primer cop? I les estones de sentir que el temps no existeix asseguts a la gespa sota el sol tot observant com una aranya teixeix la seva teranyina? I el plaer de menjar un gelat sentint la brisa acaronant-los les galtes? I la complicitat que sorgeix en cuinar junts unes pizzes per fer una sorpresa per sopar? I l’emoció de descobrir junts que les tomatigueres que hem plantat comencen a donar el seu fruit?

Estar amb ells i elles dona sentit a la nostra vida. Ens proporciona pau i serenitat, confiança i satisfacció. I, per sobre de tot, ens realitza. Perquè és un gran plaer sentir aquest amor compartit, estar junts i evolucionar agafats de la mà.

Així que abans d’acabar i dir-vos adéu, volem demanar un desig des del nostre equip de feina: que a partir d’ara prioritzem els infants per sobre de tot. Que vetllem pel seu benestar. La seva salut física i mental. La seva felicitat. La seva integritat. Els seus somnis i passions. Perquè ells són la vida en ple creixement, criatures vulnerables que necessiten amor, presència i comprensió per créixer fortes i esdevenir la millor versió de si mateixes.

Comparteix aquesta entrada