• vertical(0)

Tancam la secció del poema del mes amb Los Cuatro Muleros, de Federico Garcia Lorca (la dansa és la de l’actuació que van fer els alumnes de 3r d’ESO participant a la mostra de teatre, increíble!)

Tancam la secció del poema del mes amb Los Cuatro Muleros, una cançó popular
andalusa que l’any 1931 va recuperar Federico Garcia Lorca (Granada 1898-1936),
possiblement el poeta espanyol més internacional i un dels més musicats. Es tracta d’una
cançó amb estrofes de quatre versos que s’emmarca perfectament dins la lírica tradicional
lligada a la vida del camp. És el que se coneix com a «seguidilla», una de les estrofes que
el poeta de Granada va utilitzar força sovint dins la seva obra.
Federico Garcia Lorca va començar a estudiar l’any 1915 Filosofia i Lletres a la Universitat

de Granada. Allà, va formar part de «El Rinconcillo», un centre de reunió dels artistes
granadins, on conegué Manuel de Falla. Durant els anys 1916 i 1917 realitza viatges per
tota la península ibèrica amb els seus companys d’estudis. I l’any 1919 se trasllada a
Madrid i s’instal·la a la Residencia de Estudiantes, on sorgirà gran part de la generació del
27. Juntament amb un grup d’intel·lectuals andalusos funda l’any 1928 la revista Gallo, tot
i que només en sortiran dos exemplars. L’any 1929 viatja a Nova York i Cuba, i dos anys
després, funda el grup teatral La Barraca amb la intenció d’acostar el teatre al poble. L’any
1936 torna a casa seva, però el mes d’agost, just en començar la Guerra Civil espanyola,
va ser detingut i afusellat per les seves idees liberals i per la seva condició d’homosexual.
El món literari de Garcia Lorca és summament interessant. Va escriure tant poesia com
teatre, tot i que en els darrers anys de la seva vida se va bolcar més cap al teatre, no
només en la creació, sinó també en l’escenificació, el muntatge i la posta en escena. En
els seus primers llibres de poesia, hi veim una clara tendència modernista (influència
segurament d’Antonio Machado o Rubén Darío). Després, a la seva poesia hi afegirà
una mescla de corrents d’avantguarda amb poesia de base tradicional.
Pel que fa al teatre, Lorca utilitza trets lírics, mítics i simbòlics, i recorre tant a la cançó
popular com a la desmesura de Calderón de la Barca o al teatre popular de titelles. Dins el
seu teatre, la part visual és tan important com la part lingüística.
En paraules seves, «el teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la
educación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro
sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar
en pocos años la sensibilidad de un pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas
sustituyen a las alas, puede achabacanar a una nación entera. El teatro es una escuela
de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia
morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y
el sentimiento del hombre».
Hem volgut acabar aquest curs aquesta secció del poema del mes amb el geni de Lorca
per retre homenatge a la poesia, la música i el teatre. La versió musicada és la d’Estrella
Morente i la dansa que l’acompanya és la de la magnífica actuació que van fer els
alumnes de 3r d’ESO a l’obra de teatre amb la que van participar a la mostra de teatre.

Los cuatro muleros

De los cuatro muleros,
que van al campo,
el de la mula torda,
moreno y alto.

De los cuatro muleros,
que van al agua,
el de la mula torda,
me roba el alma.

De los cuatro muleros,
que van al río,
el de la mula torda,
es mi marío.

A qué buscas la lumbre
la calle arriba
si de tu cara sale
la brasa viva.

 

Esperam que vos agradi.
Departament de llengües.

Comparteix aquesta entrada