El poema del mes de febrer. “Petita oda en dijous”, de Joan Brossa

brossaEl poema seleccionat pel aquest mes de febrer és Petita oda en dijous, de Joan Brossa, un dels poetes més prolífics i originals de la literatura catalana del segle XX, i la magnífica versió musicada d’Els amics de les arts. I ens fa la proposta, Tonina Cànaves, una de les caps d’estudis de Secundària i professora d’educació Plàstica i de Ciències Socials de la nostra escola. Aquest poema sintetitza molt bé la concepció poètica de l’autor, ja que parla del procés creatiu de l’art. En Joan Brossa, trobam molts de registres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d’una mateixa piràmide». Tot i la diversitat genèrica desenvolupada, segons els crítics literaris, se podria considerar que tot s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents en tota la producció brossiana: la paraula, l’acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està relacionada de les altres i les etiquetes que el mateix Brossa va batejar com poesia literària, poesia escènica i poesia visual, són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

Petita Oda en dijous va ser publicat l’any 1958 en el poemari Vint-i-una odes, uns goigs, una dansa i un sonet. Els amics de les arts en van fer la versió musicada l’any 2009 en l’àlbum Càpsules Hoi Poi.

Esperam que vos agradi.

 

 

Petita oda en dijous.

Em sé fer uns peixos de fusta

Panxarruts, no gaire grans;

Els empleno de llimalla

Tocada amb la pedra imant

I els acoloreixo a l’oli

Perquè siguin fulgurants.

Ensenyo els peixos i explico

Que veurem com nedaran

Tots dos sols dins una bóta;

I, un cop a l’aigua posats,

Demano un bocí de coca

I els el dono amb una mà.

(Però jo, sense que es vegi,

Hi barrejo pedra imant

I així sembla, pels qui miren

Que els peixos vénen nedant.)

Damunt l’aigua

i sota els núvols

si hi ha coses per contar!

Milers de llums brillarien

si la bóta fos el mar

I els espectadors que miren

Fos tota la humanitat,

I els peixos que m’engipono

Fossin uns peixos navals

Que llisquessin

per les ones com ocells per l’aire blau.

 

Comparteix aquesta entrada