• vertical(0)

El poema del mes de gener. “Les Illes”, de Vicent Andrés Estellés, musicat per Mª del Mar Bonet (50 anys cantant)

20080715 - 08/02/1982 - VICENT ANDRES ESTELLES - FS AVUI FERRAN SENDRA¶P16/2/1984¶P1/11/ 1981

Les Illes, del poeta valencià Vincent Andrés Estellés, és la proposta de lectura de la nostra companya Josefina Manchado, que ens envia aquest poema i la versió musical que en va fer Maria del Mar Bonet l’any 1977.

I justament encetam aquest any 2017 quan es compleixen els 50 anys de Maria del Mar Bonet a la música:

http://www.arabalears.cat/cultura/Maria-del-Mar-Bonet_0_1708029331.html

http://dbalears.cat/cultura/2016/12/19/296938/maria-del-mar-bonet-celebra-anys-musica-poesia-compromis.html

http://dbalears.cat/cultura/2016/12/19/296940/maria-del-mar-bonet-celebrem-els-anys-dedicats-musica-lluny-nostalgies.html.

Per a Josefina «costa molt de triar un poema musicat, perquè n’hi ha tants… He triat aquest poema de Vicent Andrés Estellés, que cantava i canta Maria del Mar Bonet, perquè és un dels que més escoltava quan partien des d’aquí amics i amigues que volien seguir el seu camí fora de l’illa. Aquelles eren unes partides voluntàries. I no sabíem si tornarien; i si tornaven, els trobàvem diferents, canviats. Potser ells a nosaltres, als qui quedàvem, també ens trobaven diferents a com ens deixaren. Nosaltres, els d’aquí, sempre vèiem en els que tornaven alguna cosa d’allà on venien, que ens provocava enveja, i això feia que nosaltres també volguéssim partir, i partíem per veure de trobar el mateix que ells, no sabíem ben bé què exactament, però cercàvem.

 

Per descomptat que les referències polítiques, a Cuba, a la lluita per a preservar sa Dragonera… eren moments que provocaven aplaudiments en els concerts en directe. I tot això ens acostava a aquest tipus de cançons dels cantants que llavors formaven part de la Nova Cançó. Però a més d’aquests detalls, algunes d’aquestes cançons, inspirades en poemes, varen complir una funció molt important per a molts de nosaltres: crec cert que jo no coneixia Vicent Andrés Estellés fins que vaig escoltar Les Illes, en la veu de Maria del Mar Bonet, i només després, més tard, vaig llegir la poesia del poeta desconegut. Així que la música me va dur a la poesia. I aquesta un altre pic a la música, perquè llavors ja volia escoltar la versió de poemes seus en veu d’Ovidi Montllor, per exemple, i tot anava formant part d’un procés d’aprenentatge, per dir-ho d’alguna manera, gairebé imprescindible.

D’altra banda, ara veig que aquest és un poema que lliga molt i molt bé amb tanta i tanta gent que avui mateix deixa les seves illes i els seus països, però no voluntàriament com nosaltres, i que no saben si podran tornar, i diuen adéu potser per sempre, i en demanen noves d’allà.

Esper que vos agradi quan l’escolteu.

Josefina.

LES ILLES

Teuladins de la plaça de Santa Eulari

adéu, adéu, adéu.

me’n vaig i no sé quan podré tornar a l’illa.

He estimat molt una illa

ella volia ser lliure i no es volia casar

alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu

parleu-me de les illes

és de debò que Eivissa s’ha casat?

Totes les illes de la mar

s’agafen de la mà i canten i ballen

ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard…

com us enyoro llimes i taronges

volaven les parres.

Menorca la bella

damunt Maó la lluna

i el sol dorm a Ciutadella.

Anit vaig somiar

que em naixia una illa

uns homes la trossejaven

ai! Dragonera petita.

Comparteix aquesta entrada