EL POEMA DEL MES DE MAIG: “EL PROCÉS” DE Pep Joan NOGUEROL

p._26_pep_joan_noguerol

Pep Joan NOGUEROL (Ciutat de Palma, 1992) és Graduat en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona. Però el que més volem destacar aquí és que va ser alumne nostre fins al final dels estudis de secundària; sobretot, és un alumne Liceu. I escriu poesia.

Aprofitant que es trobava a Palma pel mes de març, i que se presentava a Literanta el llibre Tetràgon d’exilis, on hi podem trobar a més dels seus poemes, els de Bartomeu Crespí, Bernat Mas i Andreu Arranz, En Rafel Fiol, que va ser professor seu i havia assistit a la presentació del llibre, el va convidar a fer una sessió de poesia amb els seus alumnes de 4t. Tot molt adient amb el tema de la CreativitArt i el procés artístic. Molt amablement va accedir, i va compartir amb els alumnes que seien a la mateixa aula on ell havia cursat també 4t, la seva manera de viure i de fer poesia.

$photoNameAprofitant l’avinentesa, li demanàrem un poema per a publicar a la pàgina web, i també molt amablement hi va accedir, i ens va enviar aquest poema escrit per a l’ocasió, i que amb tant de gust vos oferim per al mes de maig. Per a nosaltres representa molt que hagi tingut el detall de dedicar un temps a escriure aquest poema, i és per això que, des d’aquesta pàgina, l’hi tornam a agrair, com segurament els lectors de poesia li agraïrem sempre, en el futur, que segueixi essent poeta.

El procés

Agafes el bolígraf sense tinta

o la ploma que no tens

(joc d’espills i escopinades;

carnestoltes permanent).

 

Quan vols conèixer-te a tu mateix,

el mirall mostra ancestres desitjosos

de corcar el temps perdut en el teu cos

i un eixam de generacions perdudes

que et rapinyen amb l’odi d’un sol foll.

També el demiürg que amb un somriure

t’observa fixament sense dir res

i l’ancià esdentegat que penja

del teu cor com si fos un amulet.

 

De sobte, però, s’esborren les imatges

i veus com un déu lleig i conegut

et mou uns dits que creus enfora

i amb escarni dibuixa tres gargots

orfes de lirisme:

 

Si vols saber qui ets,

amic,

millor no escriguis més.

Pep Joan Noguerol (2016)

Comparteix aquesta entrada