EL POEMA DEL MES DE MAIG. “Chelonia Mydas” d’Antoni NADAL I SOLER

EL POEMA DEL MES DE MAIG. Projecte de Foment de la Lectura.

Chelonia Mydas” d’Antoni NADAL I SOLER (Palma, 1958).

ansUn poema relacionat amb el nostre tema transversal, la mar, però diferent dels que hem publicat fins ara. Chelonia Mydas és el nom científic de la tortuga marina verda del Pacífic, que en realitat també viu a l’Atlàntic, i que a més no és verda. Verd és el color del greix que té davall la closca. Sobre aquesta espècie podeu trobar tota la informació que vulgueu, però nosaltres vos presentam un poema que el poeta Antoni Nadal va incloure en el seu llibre Deute de natura (1999), i en el qual descriu tot el procés vital d’aquestes tortugues, cap a finals del segle XIX, amb intenció crítica, com ha estat habitual a la seva poesia.

Antoni Nadal va ser un dels joves escriptors que iniciaren les Mostres de Poesia Jove a la universitat, amb Josep Noguerol, entre 1976 i 1982; tots dos, també, varen promoure algunes publicacions marginals de poesia (la revista “L’ombra vessada o la col·lecció Cascall Blau). A més de poeta, també és autor d’assaigs sobre literatura i teatre, i sobre els moviments socials i polítics, i autor d’un llibre, en col·laboració amb R. Mosquera, sobre Llorenç Villalonga (Llorenç Villalonga, polemista, 2005). Diuen que és un poeta que descriu la realitat, amb pocs recursos retòrics, i sobretot, un poeta que crea des d’una “posició ideològica absolutament crítica” (Pere Rosselló Bover al pròleg de Entre dos mil·lenis. 16 poetes de les darreres dècades).

CHELONIA MYDAS

A la platja, havent sortit de l’ou, esquivà

óssos rentadors, gavines, ocelots, mesquers, cans, porcs i pumes.

Submergida en l’aigua, evità barracudes, taurons, lluços i llobarros,

de manera que, com si diguéssim, es guanyà una vida plàcida i rutinària:

matava les hores pasturant i a entrada de fosc nedava cap a un escull coral·lí,

fins que una nit de maig, quan emergia per respirar, s’enganxà en una xarxa.

En fer-se de dia, dos homes l’agafaren per les aletes, la ficaren en una canoa

i la portaren a bord d’una goleta. El patró li gravà, amb una navalla,

les inicials de la nau a la closca ventral i la tancaren a la bodega,

de panxa enlaire i amb un tronc a manera de coixí;

el cor asmàtic d’unes altres tortugues li dóna la benvinguda.

El dissabte següent les posaren en un corral d’un illot,

i al final de la temporada les embarcaren cap a Key West,

on les deixaren anar lliscant per una rampa de fusta

i tornaren a fer corral un quant temps, peixides amb trossets de carn i peix,

abans que les venguessin en el mercat i acabassin a les soperes bullents

d’un banquet ofert pel London County Council l’any del Senyor 1889.

Departament de Llengua de Secundària.

Comparteix aquesta entrada