El poema del mes d’abril. “La sirena”, Joan Alcover. Projecte de foment de la lectura.

joanAlcoverUn clàssic de les lletres catalanes a la nostra secció, per aquest mes d’abril: Joan Alcover (1854­-1926).

Catalina Oliver, Secretària del centre, ens ha enviat aquest poema, ben representatiu de la temàtica marinera d’enguany. A Na Catalina li agrada aquest poema, La Sirena, perquè “té tot allò que als mallorquins ens ve al cap quan pensam en la mar: les roques, una cala, l’olor a pi, sortir a pescar i l’aigua transparent”. A més, Na Catalina el considera un poema per a totes les edats, d’aquests que transmeten “passió i forts sentiments”, molt apropiats per a un primer contacte amb la poesia.

El poema pertany al llibre “Cap al tard”, de 1909.

LA SIRENA

Jo sé una cala profunda

on habita el vell marí,

el rocam que la circumda

perfuma l’olor de pi.

El pescador solitari

s’asseu damunt el penyal,

i amb ulls de visionari

mira l’aigua del fondal.

En la cala moradenca

l’ombra d’horabaixa creix,

i el cristall només se trenca

si a flor d’aigua surt un peix.

La calor de l’estiuada

és febre de voluptat

sota la pell bronzejada

del pescador ensonyat.

L’atrau l’ona que tremola;

desnua el cos indolent,

i se tira dins la gola

de l’antre fosforescent.

S’espolsa, braceja i xala

amarant-se de frescor…

De sobte, veu en la cala

una estranya lluentor.

És l’escata d’una cua

que la mar torna a engolir;

llavors d’una dona nua

veu el bust alabastrí.

A flor d’aigua el pit rosseja,

se bada el llavi vermell,

i perles de llum goteja

la negror de son cabell.

Ell l’encalça, l’abraona

i besa son llavi humit;

ella un instant s’abandona,

amb el cos mig adormit.

Mes la cua que esgarrapa

es revincla i tiny de sang

el pescador: i s’escapa

la sirena del cos blanc.

 

Que passeu unes bones festes i fins aviat.

Departament de Llengua.

Comparteix aquesta entrada