El poema del mes de febrer de 2012. Lletra a Dolors, de Miquel Martí i Pol. El proposa Rafel Fiol, professor de secundària del Departament de Llengua i cap Pedagògic de Secundària.

EL POEMA DEL MES DE FEBRER és un dels més coneguts del poeta català Miquel Martí i Pol (1929-2003). En Rafel Fiol, professor de secundària del Departament de Llengua i cap pedagògic de secundària també, ens va proposar el poema Lletra a Dolors, commogut per la mort del seu pare l’estiu passat. Les seves paraules són la millor presentació. Llegiu-les, les trobareu al final del poema.

Del poeta direm que començà a treballar a una fàbrica del seu poble als 14 anys i que immediatament va compaginar la feina amb la poesia. Casat des del 1956 amb Dolors Feixas, a qui dedicà el poema que publiquem i amb qui va tenir dos fills, se li diagnosticà una esclerosi múltiple que va marcar la seva vida a partir de llavors i fins la seva mort. Va ser un lluitador cultural contra la dictadura franquista i va col·laborar amb el PSUC. Des del punt de vista literari, fou un poeta molt premiat per la seva obra, i va ser un notable traductor d’escriptors francesos del segle XX, així com autor de nombrosos llibres de poemes.

LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és el meu poeta de capçalera de la literatura catalana. Va ser el primer poeta que vaig descobrir i la seva manera clara i concisa d’escriure (“L’essencial es diu amb senzillesa”, diu ell mateix en un poema) em va captivar des del primer moment.
Lletra a Dolors és un poema que pertany al Llibre d’absències, poemari que va escriure després de la mort de la seva esposa Dolors Feixas. Des del dolor que causa un fet tan traumàtic com la mort, el poeta aposta per la vida i per això se fa servir de l’escriptura i de la poesia. Vet aquí la importància cabdal que té la literatura en tota la seva dimensió humana i universal.
Aquest estiu ha estat un poema que he rellegit força i per això l’he triat.
També he fet aquesta tria perquè vull dedicar l’elecció d’aquest poema a la memòria del meu pare.

Rafel Fiol

Comparteix aquesta entrada